Missatge
  • Directiva de Privacitat Europea

    Aquesta web utilitza cookies per a administrar, navegar i altres funcions. Si vols seguir utilitzant la nostra web, has d'acceptar aquest tipus de dades al teu equip.

    Veure els Documents de la Directiva de Privacitat

    Tu has denegat les cookies. Sempre es poden acceptar.

IRENE RIUS 'APRENDRE AMB DISCAPACITAT', el dia a dia d’una jove amb Síndrome de Down al Centre Ocupacional del Bosc de Mollet del Vallès

Digital Vallès publica el reportatge fotogràfic i de text sobre l'aprenentatge de la Irene Rius, una jove de 26 anys amb Síndrome de Down de Mollet del Vallès. El treball l'ha elaborat Maria Costa Tarrés, una estudiant de tercer curs de periodisme de la UAB i resident a Torelló (Osona). El reportatge 'Formació i integració sense límits' tracta els aspectes socials i intel·lectuals sobre com li beneficia a l'Irene aprendre diversos plans de formació. La pastisseria i la fisioteràpia són dues de les activitats integrades dins el pla formatiu, enèrgica i amb entusiasme té molt clar que aprendre és un llarg camí sense fi. Us presentem a continuació el reportatge de la Maria Costa.

Vitalitat, constància, esforç i humanitat. És el que defineix a la Irene Rius, una jove de 26 anys que s’ha endinsat al món de la pastisseria i la fisioteràpia amb un objectiu molt clar: continuar aprenent. La Irene té la síndrome de Down i és usuària del Centre Ocupacional del Bosc de Mollet del Vallès. 

Després de la seva etapa formativa a l’Escola d’Educació Especial Can Vila, que acull alumnes entre 3 i 18 anys, la Irene va iniciar el que actualment és el seu dia a dia al centre ocupacional. D’acord amb les seves necessitats, assisteix al Servei Ocupacional d’Inserció (SOI), que és l’alternativa a la integració laboral de persones amb discapacitat intel·lectual, que tot i tenir capacitats productives suficients, la seva incorporació al mercat laboral és complicada. Des de les nou del matí fins a les cinc de la tarda, diaràriament, la Irene arriba al centre i realitza activitats que potencien la seva integració personal, social i laboral.

EL TALLER DE PASTISSERIA suma ja més de 20 anys d’experiència. Inicialment, era una activitat formativa de caire puntual que els alumnes realitzaven segons les comandes demanades. A causa de la crisi econòmica, i la disminució d’encàrrecs laborals més de tipus productiu, el centre ha reforçat la importància del taller i ara és ja una activitat quasi diària. El taller ha aconseguit crear un renom professional a partir de l’elaboració de magdalenes, pastissos i pizzes, d’alt nivell culinari, i que a la vegada suposa un important progrés social i laboral per els catorze alumnes que conformen el Pla.

“LA SÍNDROME DE DOWN NO ÉS UNA MALALTIA, JO EM SENTO BÉ AMB MI MATEIXA TOT I QUE EM COSTA MÉS FER LES COSES”

ÉS INTERESSANT DESXIFRAR què és el que li suposa cognitivament i socialment a la Irene. Té la gran virtud de ser de naturalesa extrovertida i responsable. La planificació de les tasques durant l’elaboració de la pastisseria és un pas més per potenciar les seves capacitats i establir hàbits laborals. Les tutores treballen conjuntament amb els alumnes i estimulen l’organització de la producció.

Cada alumne és especialista en realitzar una funció dins l’elaboració dels productes que es realitzen diàriament i de forma constant a l’obrador. “El que més m’agrada és ratllar les llimones”, comenta la Irene. El fet de que sigui capaç de confeccionar una recepta i aplicar-la al taller li reforça l’autoconcepte com a pastissera en sentit molt positiu ja que la seva autoestima en surt molt beneficiada. 

EL PLA DE FORMACIÓ D’AUXILIAR DE FISIOTERÀPIA és una de les vessants d’aprenentatge que més interessen a la Irene. La fisioterapeuta del centre i professora de la Irene dins la sala de fisioteràpia, Itziar Calvo, comenta que el pla “és un gran repte” per a ella ja que cal aprendre la part teòrica, com seria l’anatomia i la fisiologia, i una part més laboral que es posa en pràctica al servei de fisioteràpia del centre. “Té molt bones aptituds i molt bones mans, a la vegada que mostra molta empatia i molta delicadesa amb els pacients”, comenta la docent. 

La Irene realitza tasques des de la supervisió o de manera autònoma, com l’acomodació de l’usuari, la preparació del material, i el treball previ a la sessió amb el pacient. “Sempre li ha preocupat ajudar als companys quan tenien dolor d’alguna possible contractura”, i poder tractar -los “li dóna el control de la situació i la confiança en si mateixa”, explica Itziar Calvo.

Tot i que Irene té grans capacitats socials per a desenvolupar-se, la fisioteràpia li ha ensenyat unes normes de cortesia i un tracte humà diferent a la vida quotidiana. Li ha calgut aprendre un nou acord comunicatiu d’auxiliar-pacient per adequar-se a la situació. Com a usuària del SOI, treballa activitats d’ajustament personal per tal de fomentar les habilitats socials, com tutories i jocs de dinàmica grupal i activitats d’educació física.

La psicopedagoga i tutora referent de la Irene, Teresa Tarrés, explica que jocs com el tradicional Bingo, aporten “un gran treball cognitiu integral a darrere”, com el reconeixement dels números, l’atenció focalitzada i el respecte del silenci i el torn de paraula. A nivell d’habilitats laborals, que és el segon bloc que potencia el SOI, la Irene és alumne del Pla de Formació de Pastisseria i d’Auxiliar de Fisioteràpia.

“VULL SEGUIR APRENENT SOBRE EL MÓN DE LA FISIOTERÀPIA I LES TERÀPIES ALTERNATIVES”

L’ESPORT ÉS UN PILAR fonamental per el dia a dia de la Irene. A més d’assistir a un esplai d’activitats esportives tres dies a la setmana, des del centre es treballa també l’educació física amb esports com la piscina, el futbol i el bàsquet. “Tinc molta cura del meu cos i em preocupo per mantenir una vida saludable”, explica la Irene. De forma més especial, la piscina és l’esport que més influeix en el seu estat vital.

“EL QUE EM FA SENTIR MÉS BÉ DINS A L’AIGUA ÉS QUAN M’HI CAPBUSSO”

Reportatge elaborat per Maria Costa Tarrés, estudiant Periodisme UAB

Share