Missatge
  • Directiva de Privacitat Europea

    Aquesta web utilitza cookies per a administrar, navegar i altres funcions. Si vols seguir utilitzant la nostra web, has d'acceptar aquest tipus de dades al teu equip.

    Veure els Documents de la Directiva de Privacitat

    Tu has denegat les cookies. Sempre es poden acceptar.

Román Ruiz: 'Em preocupa molt la unitat de la societat civil, esperem que no es trenqui ni que es fraccioni en dos bàndols, tal com va succeir al País Basc'

'En Josep Monràs és un molt bon alcalde però segurament ha de millorar el seu discurs'

Encetem un nou curs polític a Digital Vallès conversant amb el primer secretari del PSC al Vallès Oriental i diputat al Congrés, el montmeloní Román Ruiz. Amb ell analitzem la situació actual de la política catalana i espanyola, a pocs dies de la Diada Nacional de Catalunya, i parlem també sobre el debat intern que viu el Partit dels Socialistes de Catalunya entre els diferents corrents. Ruiz, és diputat a Madrid des del 2008 i portaveu adjunt dels socialistes a la Comissió d'Indústria, Energia i Turisme.

Vint mesos després de la majoria absoluta del Partit Popular al Congrés dels diputats com es viu des de Madrid?

D'ençà de la victòria de Mariano Rajoy s'ha produït un retrocés molt important en totes les polítiques de benestar dels ciutadans, el Govern del PP ha fet reformes molt ideològiques des de la concepció que tots els serveis han de ser privatitzats. No creuen en els serveis públics i molta gent s'està quedant fora del sistema ja que s'han produït retallades tant en els serveis socials, en la llei de la dependència, sistema de beques, sanitat, educació i en les pensions, entre d'altres. A més,  les lleis laborals i els convenis, és a dir els pactes que existien entre els agents socials i que en bona part protegien els treballadors -amb la reforma laboral de Báñez del 2012- han donat via lliure a totes les empreses per acomiadar a qui volguessin i amb unes indemnizacions ridícules, i a més els sous dels treballadors s'han rebaixat de forma important, desapareixent en molts casos la negociació col·lectiva. En alguns aspectes tornem 30 anys enrere i és que el PP es vol carregar tot l'Estat del benestar que s'havia construït des de la transició. Durant la campanya electoral van prometre que crearien riquesa, ocupació i que baixarien els impostos, però amb el Govern Rajoy els impostos s'han apujat com mai en la història de la democràcia, s'han destruït més de 300.000 empreses des que governen i hi ha un milió més de persones sense feina. I la famosa frase de Rajoy "no podemos gastar lo que no tenemos, ha quedat en res", vull recordar que el PP va heredar un deute públic del 67% i l'han incrementat fins el 90% amb 200.000 milions d'euros més de dèficit. És a dir, un fracàs absolut i un engany als ciutadans.

La discussió sobre el model de l'Estat i la relació entre Catalunya i Espanya s'ha crispat encara més des que el PP ha recuperat el Govern Central..

No existeix diàleg i a més s'està produïnt i impulsant un model de recentralització del model autonòmic ja que ells no entenen la diversitat territorial d'una Espanya plurinacional, pluricultural i plurilinguística i fins i tot qüestionen molts dels acords de la transició que semblaven ja consolidats. Nosaltres els socialistes volem que es faci una consulta amb unes preguntes clares als ciutadans de Catalunya respecte a la seva voluntat o no de ser un Estat. Per una questió de radicalitat democràtica, no ens ha de fer por la democràcia. El dret a decidir s'ha de fer amb un acord pactat i legal, fer-ho, sense un marc legal que garanteixi que serà vinculant és portar a la gent cap a un camí sense sortida. Si al 2014 es fa una consulta però no vinculant es generarà molta frustració al poble català. Cal fer una la negociació entre els govern de Catalunya i Espanya amb lleialtat i reconeixement de les realitats que ho faci possible, tal com ha passat al Quebec o Escòcia. Els socialistes defensem la via federalista, ens cal una reforma en sentit ampli de la Constitució i definir bé el model d'estat territorial on les comunitats històriques han de tenir el seu encaix i reconeixement nacional així com un tracte fiscal just, amb un dèficit màxim d'un 4% del PIB. No podem oblidar que el PSOE s'ha compromès a fer una reforma federal que reconegui la pluralitat i el fet nacional català i està disposat a aplicar el model federal alemany.

Els socialistes catalans són molt crítics amb l'actitud del president de la Generalitat, Artur Mas

En tot el procés soberanista Mas ha deixat de costat les seves responsabilitats de govern i ha fet una fugida endavant que no li anirà bè a Catalunya i ha perdut la centralitat política que durant més de 30 anys va representar. L'aposta per l'independentisme és una equivocació en la línia estratègica de CiU. Mas ha renunciat a les idees de sempre de CDC i va voler capitalitzar el sentiment de la Diada de 2012 que es va manifestar per l'independència i la gent ha optat per reconèixer en aquest camp a ERC, i molts dels seus votants li han marxat. Reconec que el PSC passa moments molts delicats. El principal problema és que tenim massa veus que es pronuncien en sentits diversos i això dóna la sensació de ser un partit dividit davant la situació política que es viu a Catalunya. En temps de soroll intens, ningú escolta la veu que parla de tendir ponts i trobar camins per recórrer junts, en condicions diferents i millors. La reforma constitucional és l'únic camí posible i el temps ens donarà la raó. Cal explicar-ho, cal que veiem que hem de canviar lleis (Constitució) en sentit federal per trobar l'encaix i el reconeixement que Catalunya ha demanat sempre, aquesta és una fita que sempre ha tingut el catalanisme, davant dels separadors i els separatistes (espanyols i catalans), posem el seny i la voluntat de canvi que ens doni 30 o 40 anys d'estabilitat i creixement del país. Als que diuen que es faci una DUI,  Declaració Unilateral d'Independència, els vull recordar que no hi ha cap model a Europa d'un Estat que hagi aconseguit la seva independència sinó ha estat a través d'un conflicte bèl·lic.

La gestió dels primers 20 mesos del govern de Rajoy ja reflecteix un important desgast en les enquestes. Ara bé, el PSOE no s'està aprofitant d'aquesta davallada del PP, per quins motius?

El Congrés de Sevilla del PSOE no es va tancar bé a ulls de l'electorat que esperavaven un nou lideratge i això no es va produir, en general la ciutadania va tenir la percepció que en guanyar la secretaria general Rubalcaba per un estret marge no s'havia produït la renovació. Tot i que és un polític de raça amb molta solvència fa molts anys que està en la primera línia i no oblidem que va ser ministre als Governs de Felipe González. Ara cal esperar el procés de primàries i és probable que el candidat a les generals del 2015 pugui ser diferent si cal al secretari general. Majoritàriament el partit està a favor d'un canvi, jo personalment estic convençut que si el PSOE es recupera, el PSC en sortirà beneficiat. El PP està en caiguda lliure, fins i tot els superem en intenció de vot directa, i en el darrer sondeig la suma de PSOE i IU dóna gairebé la majoria absoluta. Un pacte entre les dues forces no sé si seria viable al Govern de l'Estat tot i que a Andalusia està funcionant bé.

Un possible pacte estatal amb IU no l'acaba de veure del tot bé. Per què?

A Espanya tinc els meus dubtes, Izquierda Unida governarà si accepta que les realitats econòmiques i els àmbits de decisió europees són avui imprescindibles a l'hora de tenir en compte les polítiques a la UE i per tant, si deixa de banda el dogmatisme i canvia la seva cultura d'oposició i denúncia per una cultura de govern. Ara mateix IU diu el que la gent del carrer vol sentir, volen créixer i saben que la radicalitat de molta gent desenganyada la poden recollir en termes electorals. Quan es governa, es governa amb les lleis, posaré un exemple: en el segon tripartit mentre les bases de ICV-EUiA estaven a favor de determinats col·lectius okupes, el conseller Saura els havia de desallotjar per complir la legalitat. El mateix va pasar a Alemanya quan Els Verds van governar i van entrar en conflicte amb les seves bases. Pel que fa al PSOE necessita temps per recuperar credibilitat, cal ser conscients que un partit que fa 20 mesos que ha deixat el poder és molt difícil que torni a ser de nou alternativa, el més normal és que la alternança sigui a 8 o 10 anys, ara bé la situació de crisi econòmica fa que hi hagi més opcions.. El cas Bárcenas i la mala gestió del PP amb les seves polítiques antisocials potser faran que sigui el PSOE el primer partit en les properes eleccions generals el 2015.

Moltes de les crítiques que rep actualment el PSOE són que la política econòmica del darrer Govern Zapatero va ser molt semblant a la del PP. No s'haurien pogut evitar segons quines reformes?

Entre el 2008 i el 2010 el Govern Zapatero va dir que protegiria a la gent que no tenia res a veure amb la crisi econòmica i així va ser. Es van fer polítiques 'keynesianes' per tal de reactivar l'economia i el va protegir l'Estat del benestar, però la UE, el maig del 2010 amb el dèficit públic del  l'11% va tancar la caixa per poguir seguir finançant l'economia i va  amenaçar al Govern Zapatero amb una possible intervenció. El President del Govern Espanyol tenia dues opcions: explicar la realitat del que estava pasant, disssoldre el Congrés i convocar eleccions, o bé intentar evitar la intervenció de la UE i creure que amb les reformes l'economia milloraria. Està clar que es va equivocar, a més, les decisions es van explicar malament, jo com a diputat i la resta ens vam assabentar de les mesures adoptades al seure a l'hemicicle.

La decisió de Zapatero va ser segurament la pitjor que podia prendre pel futur electoral del PSOE?

El president del Govern es podia haver negat a governar amb aquestes condicions i haver convocat eleccions. La ciutadania ens hauria donat potser una majoria més àmplia, però ell va preferir no posar en risc l'economia espanyola. I va dir aquella frase "haré lo que tengo que hacer, cueste lo que cueste y me cueste lo que me cueste". I és que tothom ha de tenir clar que tant Espanya com Catalunya formen part de la UE i tenim interdependències reals i legals i que moltes de les decisions les adopta la el que denominen la Troika. Quan es parla avui de la independència de Catalunya cal tenir en compte que fins i tot si s'aconseguís ser un Estat independent d'Espanya formaríem part de la UE i Catalunya hauria de ser solidària amb altres països de renda inferior. Arran de la crisi, la població està molt desconcertada, no entén el que està passant i els polítics hem d'explicar que la situació econòmica no serà com abans de tanta prosperitat econòmica. Cal ser un país que vagi guanyant industrialització i competitivitat per poder finançar els serveis públics i conservar i ampliar l'Estat del benestar. El repte de la globalització està imposant decisions als Governs europeus que per canviar la situació d'uns mercats desregulats totalment és inevitable que es creiïn organismes de governança global -tal com demana Felipe González- aquesta governança en un món global és essencial per trobar sortida a la crisi actual.

Els casos de corrupció que afecten PP i PSOE estan fent trontollar el bipartidisme que hi ha al Congrés gairebé des dels anys 90. Què en pensa dels casos Bárcenas o dels ERES a Andalusia?

Es tracta de casos totalment diferents,  no es poden establir similituds, el cas Bárcenas -pel finançament il·legal d'un partit polític- durant 20 anys és com el cas més semblant al cas CiU-Millet del Palau de la Música. El cas Bárcenas és un trama organitzada per finançar il·legalment el partit on el president Rajoy i ministres del govern i alts càrrecs del partit presumptament han rebut diners en negre. Es tracta d'un escàndol de tanta dimensió que la ciutadania no perdonarà el PP i crec que caurà en les properes eleccions, mai a la história de la democràcia espanyola cap cas de corrupció ha estat similar. Fins i tot les bases del partit  popular ja es creuen les evidències que els seus mandataris menteixen.Pel que fa als ERES d'Andalusia serien equiparables al cas Pallerols que afectava a Unió Democràtica de Catalunya. En els ERES es va produir presuntament una malversació de fons públics, d' una part dels 1.000 milions d'euros, amb participació de polítics, alts càrrecs, empreses i també sindicats. I va ser la pròpia Junta d'Andalusia qui va denunciar-ho a la Fiscalia. Crec que això és important dir-ho. Tot i que no està encausat José A.Griñan ha preferit deixar la presidència de la Junta per no embrutar el Govern actual surgit de unes eleccions el 2012. En canvi, Rajoy o Mas continuen ocupant el seus càrrecs i negant totes les evidencies, potser aquestes actituts són les que estan fent mal al sistema democràtic i la seva credibilitat. La gent diu, aquí no asumeix responsabilitats ningú. No volem donar lliçons des del PSC però, de moment, les úniques dimissions s'han produït en els casos Pretoria o Mercuri, a Santa Coloma i Sabadell. Del cas Pretoria no se n'ha parlat més i un alcalde va renunciar al càrrec i encara ningú l'ha declarat culpable de res i ja fa 4 anys o a Sabadell, l'exalcalde Bustos, ho ha deixat sense que s'hagi demostrat cap de les acusacions. La justícia ha de ser ràpida i eficaç i per altra banda no entenc que els jutges parlin de prevaricació per la trucada d'un dirigent socialista a l'alcaldessa de Montcada o per fer gestions directes per intentar desbloquejar situacions d'inversions que creiïn riquesa i ocupació. En canvi, hi ha familiars directes i/o fills de l'expresident Pujol que encara no sabem com han aconseguit tenir 30 milions d'euros en paradisos fiscals i sembla que tot es vulgui tapar. Tolerància zero per a tot tipus de corrupció i justícia ràpida, aquesta és la meva manera de pensar.
 
És partidari d'avançar les eleccions primàries per designar el candidat del PSOE a les generals de 2015?

Hi ha companys que parlen del 2014 com el període òptim per convocar les primàries, jo crec que no podem esperar massa més, el candidat necessitarà temps per projectar-se. L'Odon Elorza proposava el 2014 per celebrar-les. Cal recordar que a Catalunya també caldrà celebrar primàries però enmig tindrem les eleccions europees i les municipals. El més important és consolidar el PSOE com alternativa de Govern a Espanya i mantenir l'aposta federal, caldrà estar molt pendents del que pugui passar el 2014 a Catalunya i com es resol tot el procés del dret a decidir. Els crítics del federalisme diuen que és inviable però em sembla molt més dificil aconseguir l'independència. Estem en un embolic que ens està portant a escenaris que jo no veig possibles en el marc de la legalitat espanyola o fins i tot europea. Si que és veritat que la sentència de l'Estatut del TC (2010) va malmetre un procés. Després de l'aprovació del text al Congrés i del referèndum entre els catalans s'ha instal·lat la sensació que les institucions de l'Estat no funcionen com a poders independents sinó que estan sotmeses al poder polític. El PP va bloquejar durnat molts anys la renovació del Constitucional, per aquells que critiquen tant al PSOE vull recordar que no és el mateix Zapatero i el PSOE -que van aprovar l'Estatut el 2006- que PP i Rajoy que el van impugnar al TC, això els catalans ho haurien de tenir clar, no som iguals en això tampoc.

No creu que la reacció de Zapatero i el PSOE davant la sentència del TC va ser massa tèbia i finalment no va complir amb el compromís de recuperar alguns dels articles del document retallat a través de la tramitació de lleis al Congrés?

Quan es va emetre la sentència gairebé no va donar temps per reaccionar, la decisió del TC va arribar en plena crisi (juny 2010) i poc abans de la convocatòria d'eleccions a Catalunya. Quan es toquen aquests temes es necessita molt temps. El problema de tot plegat és que a Catalunya, el president Mas ha passat de la nit al dia de reclamar el pacte fiscal a demanar la independència. Penso que falten polítics de talla que sàpiguen negociar, no es poden plantejar pulsos entre Catalunya i Espanya perquè el conflicte no acabarà bé. A mi em preocupa molt la unitat de societat civil, esperem que no es trenqui ni que es fraccioni en dos bàndols de demòcrates constitucionalistes i nacionalistes, tal com va succeir al País Basc. L'expresident Pujol dels seus millors temps no hagués caigut mai en aquesta deriva independentista, els dirigents actuals de CiU han perdut la centralitat, abans rebien tots els vots de la dreta catalana i espanyola que no volia un govern socialista ni de l'esquerra a Catalunya i aquest votant l'han perdut, però una altra part ha anat a parar a ERC. Em fa gràcia que els mitjans només parlen de la davallada dels socialistes catalans però proporcionalment -en els sondejos- la baixada més gran l'està patint CiU. Els convergents tenen també molts problemes sobre el model d'estat amb Unió com també ICV-EUiA amb IU, conec bé els que pensen a IU, però això no és notícia pels mitjans públics, es tracta d'anar contra el PSC perquè som la posible alternativa d'esquerres al Govern de Mas.

Però el darrer sondeig del CEO fins i tot situava als republicans com a primera força en intenció de vot. Com veuria una victòria d'Oriol Junqueras a les catalanes?

Realment ho veig molt difícil, ara bé si ERC guanya les eleccions catalanes que Déu ens agafi confessats, ho dic perque he sentit a Junqueras dir que amb 67 diputats faria la DUI, la qual cosa em posa els cabells de punta, això seria fraccionar la societat catalana en dues parts i no ajudaria gens a resoldre el conflicte, al contrari crearia unes reaccions de conseqüencies incalculables. Hi ha molta gent a ERC seriosa però també d'altres molt insolvents fanatitzats, amb poc coneixement polític que mostren una intolerància política molt forta cap a les altres idees i molta falta de respecte a la pluralitat del país. Diàriament ho pateixo en les xarxes socials, despreci, insults, la veritat és que, ens trobem en un procés d'intolerància que camina cap al pensament únic i la incapacitat d'entendre que som un país ric i plural, Catalunya és una societat molt àmplia.

En els darrers temps la posició del PSC sobre el 'dret a decidir' està rebent moltes crítiques des de dins amb els corrents crítics i també des de fora.

Jo crec que són veus diverses, però que tampoc tots pensen el mateix. Posaré un exemple:  l'Angel Ros, es va presentar com a primer secretari  del PSC en el darrer congrés, però a última hora no va mantenir la seva candidatura perquè no volia quedar amb només un 10% dels vots al Congrés i tot i això va ser inclós com a minoria en el sí de l'Comissió Executiva. El PSC és de tots els seus militants però les decisions o bé l'estratègica es decideixen en els congressos i les lidera qui el guanya en aquest cas el van guanyar Pere Navarro amb més de un 70%. I la discrepància interna l'entenc i la veig del tot necessària que s'expressi però externament no ho veig bé perque la divisió afebleix el projecte col.lectiu. Jo li preguntaria a l'Angel Ros si ell consentiria que els regidors del seu grup municipal a l'Ajuntament de Lleida li votessin diferent en un ple o el mateix durant les èpoques d'alcaldies de Joaquim Nadal a Girona o de Montserrat Tura, a Mollet.

Per què s'estan desencadenant tantes crítiques dins del PSC?

Vull recordar que Tura, Geli, Ros i Nadal van formar part dels Governs Tripartits i també de les executives nacionals del PSC. Els problemes dels socialistes catalans no existeixen només des que Pere Navarro és el primer secretari. No critico en cap cas la seva gestió directa a les respectives conselleries sinó l'aposta estratègica del partit i d'aquí venen part dels mals. El 2006 ens hauríem d'haver quedat a l'oposició -amb Montilla vam perdre 200.000 vots- i haver deixat governar a CiU que ja hauria pactat amb el PP. La gent no va entendre que es renovés el pacte amb ERC després que en l'anterior legislatura havien estat expulsats del Govern Maragall. Quan Montserrat Tura diu que el PSC ha de ser plural, li voldria recordar que ella es va poder presentar a les primaries de l'alcaldia de Barcelona i a les primàries per escollir el candidat a la Presidencia a les eleccions catalanes i va perdre, i per tant cap acceptar els resultats i les normes orgàniques que ens hem dotat. Podem canviar-les, sí, pero en el proper congrés del partit. Molts s'obliden que del PSC de la unificació només queda un 15% de la militància, alguns dels crítics en el fons el que volen és trencar amb el PSOE i això és un error, la unitat socialista ha estat un èxit per Catalunya. Jo encara recordo el poder que tenia el PSUC amb la seva aliança amb el PCE entre 1979 i el 1981 i la seva davallada després de les discussions internes en un congres que va acabar en trencament i escisió, han trigat 20 anys ha recomposar espai i mai han estat ja aquell partit fort i de referència en el marc politic català.

Quina és la manera que el PSC es pugui recuperar electoralment a Catalunya?

Només hi ha una sola manera, mantenir els nostres valors i la nostra aposta per el federalisme en comptes de parlar tant de la fugida cap a la independència de Mas. Hem de ser capaços de fer una oposició denunciant les retallades i le pèrdua de l'Estat del Benestar que ens porten les polítiques de PP i CIU, perquè en política econòmica no tenen diferències, connectar amb els col·lectius socials sectorials del món sanitari sanitat, ensenyament, infraestructures. El PSC ha de fer una oposició clara i nítida a favor de les polítiques públiques i en defensa dels col·lectius socials que vol representar, i mantenir l'aposta federalista. Mai en 33 anys un Govern de la Generalitat havia estat incapaç de presentar un pressupost i fer una pròrroga presupostària que retalla d'amagat 2.000 milions d'euros sense donar cap explicació al Parlament per tal que la resta de forces polítiques puguin opinar. Jo estic al PSC per lluitar contra la injustícia social, per aconseguir l'igualtat d'oportunitats, per la fraternitat dels pobles i per fer una societat més diversa, plural i justa. Fins fa poc el PSC combinava molt bé el discurs social amb el nacional, tal com vam demostrar amb l'aprovació de l'Estatut, ara per exemple, cal negociar el nou sistema de finançament i CiU no vol discutir-lo tot i que es podrien aconseguir 3 o 4.000 milions d'euros que es podrien destinar als serveis més afectats per les retallades. Trobo a faltar en els canals públics TV3 i Catalunya Ràdio la pluralitat de les forçes polítiques i de la societat, fan una priorització bestial en els seus informatius del discurs independentista i la resta no surten, dóna l'impresió que no els interessa informar sobre els problemes socials. El paper dels mitjans hauria de ser molt diferent, més plurals, més diversos i sempre l'objectitivitat profesional per emetre crítiques a les decisions del Govern Català de CiU, en la seva inacció en molts temes de país.

Parlem de les eleccions municipals previstes pel maig del 2015. Quin és el calendari que seguirà el PSC per designar els seus candidats als municipis del Baix Vallès?

Nosaltres volem tenir decidides les candidatures al 75% dels municipis del Vallès Oriental a final del 2013, la prioritat serà les localitats on estem governant i també aquelles on tinguem possibilitats de formar govern. Aquesta vegada la nostra estratègia no serà la de tenir candidatures als 43 pobles sinó més aviat prioritzar en funció de si som primera o segona força o si hi ha possibilitats d'entrar en governs. Pel que fa al Baix Vallès volem mantenir les alcaldies que tenim ara mateix (Mollet, Parets i Montmeló) i intentar recuperar algunes que havíem tingut en el passat, per això volem que els caps de llista siguin 'candidats transversals', capaços per la seva gestió però que també siguin reconeguts per un ampli ventall de sectors de la societat i no tant sols el cap de llista sinó la resta de la candidatura.

Veu factible recuperar les alcaldies de Montornès i La Llagosta que van perdre el 2011 i que ara ocupa la coalició d'ICV-EUiA?

A Montornès, ICV-EUiA va aconseguir la majoria absoluta per menys de 100 vots. Ja avanço que si Montero no hagués obtingut els 9 regidors ells no haurien governat ja que estan barallats amb la resta de forces: PSC, PPC i CiU. Estem pendents de l'agrupació local de Montornès que haurà de proposar qui serà el candidat/a, cal saber també la disposició de l'actual portaveu i exalcalde Daniel Cortés. Pel que fa a La Llagosta, vam guanyar en nombre de vots el 2011 i tornarem a fer-ho el 2015 i amb molta més diferència perquè la gent de La Llagosta s'han adonat que el pacte entre ICV-EUiA, CiU i CpLL, va ser un pacte per tenir el poder i que darrera no hi ha un discurs ni tampoc un projecte polític. A més, tant els serveis com el poble han anat a menys..

Després de les eleccions del 2011 les aliances al Vallès Oriental del PSC es van donar bàsicament amb CiU i PPC. No hi ha cap municipi on els socialistes governin amb ICV-EUiA, per quins motius?

Fins el 2015 no podem dir res,  però caldrà veure si ICV-EUiA té la voluntat de continuar amb la confrontació sistemàtica, allò que jo anomeno discurs 'Anguita de las dos orillas',  o bé si en determinades localitats es pot recuperar la tradició dels pactes de progrés de les esquerres d'anys anteriors. Ara mateix mantenim un pacte de govern amb el PPC a Parets que era necessari per sumar majoria i també ens donen suport a Montmeló, i CiU també ha entrat al govern de Montmeló i de Mollet amb alcaldes socialistes.

Els actuals alcaldes de Mollet, Parets i Montmeló tornaran a ser candidats el 2015?

Si tots tres tenen la voluntat de continuar jo crec que haurien de repetir, ara mateix no es preveuen canvis a les candidatures tot i que la darrera decisió l'han de prendre ells.

A Mollet, veuen factible que el PSC mantingui l'alcaldia amb Josep Monràs com a candidat?

Crec que existeix massa diferència en els resultats de les eleccions del 2011 entre la primera i segona força a Mollet que fa molt difícil un canvi a Mollet. En Josep Monràs, és un molt bon alcalde, segurament ha de millorar el seu discurs, el Josep quan creu que te raó ho porta a les últimes conseqüències, però ha fet molt bona gestió i la ciutat guanya dia a dia en serveis i prestigi. Crec que guanyarà de carrer,  per mi seria una gran sorpresa que es produís un canvi a l'alcaldia de Mollet.

A Montmeló l'aposta de renovació amb Antoni Guil va donar bons resultats i el PSC va mantenir l'alcaldia, com veuen la propera convocatòria el 2015?

El 2010 el PSC va decidir que calia canviar el candidat a l'alcaldia desprès de mes de 20 anys a l'Alcaldia per part del Manel Ramal. Jo sóc partidari que un alcalde ocupi el càrrec un màxim de 3 o 4 mandats i ell portava 20 anys.  Per això es va optar per un candidat transversal com l'Antoni Guil que tenia molt bona acceptació per la militància i sobretot era reconegut com un candidat transversal que més enllà de les crítiques interessades de ICV-EUiA està sent un molt bon alcalde i la gent del poble està contenta.

A Parets, el pacte del PSC amb el PPC el va veure amb bons ulls?

Era l'única opció possible. Quan et trobes que a l'oposició hi ha dos grups com CiU i NOPP que et poden fer la pinça i que no tenien cap problema per formar una altra majoria amb el PPC no hi havia cap altra opció. El pacte està funcionant prou bé, al meu entendre CiU, de manera equivocada, va creure que ells serien l'alternativa i al final no van voler entrar al govern. L'alcalde Sergi Mingote és proper i estimat, de cara al 2015 cal reforçar el nostre programa i candidatura per guanyar de nou i millorar el resultat del 2011.

Com a primer secretari dels socialistes al Vallès Oriental ha donat un suport nítid a l'alcalde Sergi Mingote davant de la sentència de l'Audiència Provincial de BCN sobre el cas dels anònims.

Vull recordar que aquest cas no té res a veure amb la corrupció i per sort la població de Parets ho té clar. En Sergi va decidir desenmascarar les pràctiques de la regidora del NOPP i exalcaldessa Rosa Martí que no tenia cap necessitat d'enviar anònims ja que la crítica política la podia haver realitzat d'altres maneres. En cap cas tant el Sergi com l'exalcalde Joan Seguer no han comès el delicte d'apropiació de fons públics, cal recordar que en Sergi es defensava com alcalde i que a més es van tornar els diners de l'estudi cal·ligràfic. Jo espero que el TSJC donarà la raó al nostre alcalde i en cap que no sigui així haurà de complir la sentència, com a molt hauria de deixar l'alcaldia durant un mes i això ho pot fer durant un període de vacances. Vull recordar que tant la Rosa Martí -quan era alcaldessa de Parets pel PSC- com l'exalcalde de Canovelles, Francesc Martos, ja van tenir sentències d'aquest tipus i no van plegar pas.

Entrevista realitzada per Jordi Seguer Romero

 

Share