Missatge
  • Directiva de Privacitat Europea

    Aquesta web utilitza cookies per a administrar, navegar i altres funcions. Si vols seguir utilitzant la nostra web, has d'acceptar aquest tipus de dades al teu equip.

    Veure els Documents de la Directiva de Privacitat

    Tu has denegat les cookies. Sempre es poden acceptar.

Oriol Safont: 'Hem estat l'únic municipi que hem acabat un pla de sanejament en la meitat del temps que teníem fixat, que eren 3 anys'

"Sempre he estat partidari que Catalunya es converteixi en nou Estat propi a Europa"

Alcalde de Vilanova del Vallès des de 2003, Oriol Safont, conversa aquesta setmana amb Digital Vallès. Quan hem superat l'actual legislatura el batlle vilanoví fa una valoració positiva del mandat i assenyala que el pitjor ja ha passat. I és que l'Ajuntament de Vilanova ha sanejat els comptes municipals després de sotmetre's a un pla de sanejament. Tant és així que Safont explica que abans d'acabar la legislatura fins i tot el consistori disposarà de liquiditat per destinar diners a inversions. En les eleccions de 2011, la formació independent Unitat per Vilanova, va renovar la majoria absoluta amb 6 regidors, CiU en va obtenir 4 i el PSC un sol representant.

 

A més, Safont és des del juny passat, el president de la Mancomunitat de Galzeran integrada pels municipis de Montornès, La Llagosta, Sant Fost de Campsentelles, Martorelles, Vilanova del Vallès i Santa Maria de Martorelles. L'arribada de la firma d'origen navarrès, Desguaces La Cabaña, per implantar-se al polígon Can Masferrer ha estat sens dubte la notícia més positiva de l'any.

Quina valoració fa de la primera part d'aquest mandat?

Estic molt satisfet de la feina de tot l'equip i per tant el balanç d'aquest període de gestió és positiu. Per entendre el que ha passat en els dos últims anys ens hauríem de remuntar al 2003 quan el nostre partit es va incorporar al govern local. En 10 anys Vilanova ha doblat la seva població i a causa d'això el poble necessitava tenir els equipaments necessaris per tots aquests nous residents, a més, partíem d'un inconvenient, el punt de partida era zero. Això va suposar un esforç inversor molt gran per les arques municipals, superada aquesta etapa i ara que ja disposem dels serveis el nostre Govern s'ha centrat en l'optimització dels recursos econòmics i procurem reduir el nostre endeutament. Des del 2011 i fins ara portem dos anys no tan sols de buscar l'eficàcia sinó també l'eficiència en els serveis. Posaré un exemple, abans el servei de bus pretenia arribar a tos els barris i fins la darrera casa però ara hem de ser realistes i oferir serveis més eficients, racionalitzem la despesa. Tot això ho estem fent sense tancar ni eliminar cap servei que tenia Vilanova, de retallades no n'hem fet, només ajustos. Continuem tenint televisió local, ara no per TDT sinó per internet, servei de bus, Pavelló poliesportiu i amb tots els serveis..ara bé racionalitzats.

En els dos últims anys Vilanova també ha sanejat els seus comptes tot i haver-se acollit a un Pla de sanejament.

L'any passat es vam acollir al Pla d'ajust del Govern central per poder pagar les factures pendents als proveïdors, fins aleshores teníem molts problemes per accedir als crèdits de les entitats bancàries. Crec que hem estat l'únic municipi que hem acabat un pla de sanejament abans del termini previst (3 anys) en la meitat del temps que teníem fixat. Hem baixat molt l'endeutament, ara mateix tenim entre un 75-80% quan havíem arribat a tenir un 108%, lluny però del 125% màxim permès, tot i que ara el màxim permès està fixat en el 110. Hi ha però una altra limitació que és la del 75% però no és la capacitat del límit d'endeutament sinó el màxim segons el qual a un Ajuntament li permeten tornar-se a endeutar. Quan vam entrar al govern de Vilanova el 2003 ja hi havia un 40% d'endeutament, el punt de partida del Govern d'Unitat de Vilanova tampoc era zero en aquest sentit. A més, el nivell de serveis i equipaments era inexistent gairebé.

Quines prioritats s'ha fixat el Govern des d'ara i fins la convocatòria electoral del 2015?

Ara bàsicament es tracta de mantenir els serveis que disposem i també continuar reduint el deute. Ara bé crec que ben aviat tindrem capacitat econòmica per fer més inversions que no seran equipaments nous, ja tenim tots els equipaments bàsics. Calculem que podem disposar d'uns 600.000 euros per executar inversions a la via pública, per exemple, ens agradaria arrenjar un camí de vianants al barri de Rodes.

Pel que fa a l'ocupació, quines eines disposa l'Ajuntament per reduir la xifra d'aturats al municipi?

Vilanova és el segon municipi del Vallès Oriental -de més de 5.000 habitants- que té menys atur, estem parlant d'unes 300 persones i una taxa del 13%, per tant relativament baix, comparat amb altres poblacions de l'entorn. Enguany hem convocat plans d'ocupació i hem donat feina fins a 14 persones per períodes de 3 mesos i creiem que la nova activitat econòmica que s'implantarà al polígon Can Masferrer pot ajudar també a reduir el nombre de desocupats. Els Ajuntaments disposem de poques eines per resoldre la problemàtica de l'atur més enllà d'un pla d'ocupació que és una interpretació de la llei que marca el govern del PP en la contractació pública.

La implantació de la nova empresa de reciclatge i desballestament de vehicles és una de les millors notícies de l'any per Vilanova. Com va sorgir la possibilitat?

Nosaltres portàvem 5 anys intentant promoure les zones industrials de Vilanova. Nosaltres fins i tot vam anar al Barcelona Meeting point i vam disposar d'un estand 'modest' que evidenciava la voluntat de promoure el sòl industrial del poble. Vam contactar també amb la Unió de Polígons industrials, la Diputació de Barcelona i la Generalitat i en el nostre cas vam aconseguir un bon resultat que un industrial navarrès tingués l'interès de venir a Vilanova gràcies als avantatges que hi ha trobat.

Per quan està prevista l'obertura de la nova firma de desballestament de vehicles?

És un procés complex perquè paral·lelament s'està fent la modificació del planejament urbanístic, el projecte d'urbanització, el projecte de construcció, el pla d'implantació des del punt de vista dels recursos humans tot a l'hora. L'empresa vol començar quant més aviat millor perquè començarà a generar l'ocupació esperada. La idea és que el proper 1 de març 2014 l'empresa iniciï l'activitat al complet, que ja pugui vendre. La firma adquireix vehicles en desús, els desmonta i després les venen a peces. Per poder vendre peces cal tenir el magatzem de material ple per poder donar el servei, és un termini potser apretat per tot el procés ja que no tan sols depèn de l'empresa o l'Ajuntament de Vilanova, sinó també d'altres administracions o organismes.

Quants llocs de feina donarà la nova empresa en aquesta primera fase?

Aproximadament hi treballaran un centenar de persones, sabem de moment això. És una empresa que preveu amb el temps augmentar el volum de vendres, es calcula que en dos anys el nombre de treballadors s'haurà incrementat. Per tant, a la llarga hi poden arribar a treballar fins a 200 persones. Hi ha un acord escrit entre la firma i l'Ajuntament de Vilanova en el sentit que qualsevol necessitat de personal han de trucar primer a la porta del consistori i esgotar les possibilitats que hi hagi a la borsa de treball municipal. Una altra cosa és que a la nostra borsa no hi hagi determinats perfils professionals. El gran gruix serà de Vilanova i l'Ajuntament ha de vetllar perquè es faci un bon procés de selecció, sabem que el perfil serà majoritàriament jove, tot i que els dos primers treballadors que han contractat -dos vigilats de seguretat- són de més de 50 anys i tots dos del nostre poble. Cal recordar que l'arribada d'aquesta empresa també generarà un impacte molt positiu -de manera indirecta- en l'economia dels establiments de Vilanova.

Vilanova disposa de més solars industrials lliures per atreure més empreses?

Tenim espai encara al polígon de Can Pinxo tot i que és un sector més tradicional amb una obra ja feta de molta qualitat i això fa que el preu és més elevat en relació amb l'entorn. Es tracta d'un sector molt pla, un polígon molt ben situat i que s'ha urbanitzat relativament fa poc i això val més diners.

L'aprovació de les normes subsidiàries al barri de Rodes -aprovades recentment en ple- han de servir per acabar d'urbanitzar aquest sector del municipi. Com està el procés?

És curiós perquè en aquest barri és on es van produir els primers assentaments a Vilanova, de gent que treballava a l'agricultura de la plana del Mogent i es fan les primeres construccions. Curiosament la resta d'urbanitzacions s'han anat legalitzant i aquesta és la que ha quedat pendent d'urbanitzar. Entenc la reivindicació dels veïns que volen els carrers asfaltats, de tenir enllumenat públic, les xarxes de clavegueram són antigues i volen les millores. Però per executar-ho calien passos previs, com ara el projecte d'urbanització i les normes subsidiàries aprovades. Ara falta aprovar el projecte d'urbanització i el projecte de reparcel·lació econòmica, per repartir els costos entre els veïns. En aquest projecte del barri de Rodes vam rebre subvenció de la Llei d'urbanitzacions que va servir per desencallar el procés i el planejament urbanístic.

Un dels conflictes que heu mantingut en els darrers temps amb els veïns ha estat per l'activitat de la pedrera del municipi. Fins i tot l'Ajuntament va obrir diferents expedients sancionadors. Com està el cas?

Es van obrir quatre expedients i un ja té proposta de resolució de sanció que és el màxim que permet la llei que són 50.000 euros. Hi ha altres tres expedients que segueixen el seu curs i que estan pendents però el procés continua. Malauradament però l'empresa no té activitat, la crisi econòmica els ha afectat molt i ara mateix han tancat. Com a administració hem d'actuar però és una llastima que les 50 persones que hi treballaven es quedin sense feina. La pedrera té la primera llicència de mines del 1966, sembla ser que la tuberia d'ATLL que porta l'aigua a Barcelona -que passa per allà- els paletes que hi treballaven van començar a fer els primers asentaments amb cases d'autoconstrucció, ells van descobrir el potencial del sòl. Val a dir, que en aquell sector hi ha 3 pedreres històriques, a banda de la que ha tancat l'activitat, però que estan també inoperatives. Els veïns estaven molt queixosos amb aquests inconvenients, jo de vegades, ho comparava amb altres activitats econòmiques però en una escala diferent, però el problema era la dificultat de convivència entre una activitat econòmica legalitzada amb uns veïns que estan en zona urbana amb tots els seus drets.

CiU s'ha adreçat al Síndic de Greuges per queixar-se que el Govern de Vilanova no li facilita la informació necessària per fiscalitzar la gestió. Com estan les relacions amb aquest grup?

Em sembla molt bé i el Govern està molt tranquil, nosaltres complim amb el que la llei i el ROM estableix i sobretot en la informació i participació ciutadana. Sempre hem tingut una regidoria dedicada a aquest àmbit, en el darrer ple una regidora de l'oposició va dir que no havia tingut temps per estudiar-se una documentació quan feia 10 dies que la tenia. Jo entenc que tothom treballa o no tingui temps però això no vol dir que l'Ajuntament no li hagi entregat, desmenteixo categoricament aquestes acusacions.

Oriol Safont s'ha plantejat repetir com a cap de llista d'Unitat per Vilanova el 2015?

El 2015 farà 12 anys que estaré l'alcaldia. Jo sempre he dit el mateix: la política no ha de ser un 'modus vivendi' i per això he mantingut la meva activitat econòmica. A més, és molt ilusionador ser alcalde però a la vida tot cansa i des del punt de vista democràtic és bo que hi hagi relleus, ara bé la decisió l'hem de prendre tots els companys del grup que integrem entre 40 i 50 persones. De moment, treballaré el dia a dia i quan s'apropi més la data ho acabarem de decidir. Hi ha moltes possibilitats que torni a liderar la llista però ja ho veurem.

Recentment també has rellevat a l'alcalde de Martorelles, Romuald Velasco, com a president de la Mancomunitat de Galzeran. Quins reptes s'ha marcat l'ens després de l'ampliació?

La Mancomunitat ha fet el pas d'ampliar el nombre de consistoris que l'integren i crec que ha estat molt encertat. Nosaltres vam acceptar entrar-hi perquè és un moment per compartir serveis i trobar l'eficiència entre diferents Ajuntaments. Som veïns de territori i ens hem volgut afegir-hi, ara mateix estem en la fase d'anàlisi. De moment, fem reunions temàtiques amb periodicitat quinzenal sobre temes com compres, telecomunicacions, habitatge..

Què en pensa Oriol Safont del dret a decidir i què votaria en un referèndum per la independència?

Em sembla que és innegable que qualsevol poble ha de tenir aquest dret. Pot agradar més o menys però no es pot qüestionar que Catalunya és una nació i com a tal ha de decidir el seu futur. Jo vaig militar a ERC i també al Partit per la independència, vaig ser regidor a l'oposició el 1995 per ERC, per tant jo sempre he estat partidari que Catalunya es converteixi en Estat propi.

Entrevista realitzada per Jordi Seguer Romero

Share