Missatge
  • Directiva de Privacitat Europea

    Aquesta web utilitza cookies per a administrar, navegar i altres funcions. Si vols seguir utilitzant la nostra web, has d'acceptar aquest tipus de dades al teu equip.

    Veure els Documents de la Directiva de Privacitat

    Tu has denegat les cookies. Sempre es poden acceptar.

Parets aprova, amb l’abstenció de PSC i Ciutadans, afegir-se a la Querella Argentina contra l’Estat espanyol

  • Imprimeix

La proposta, presentada per Ara Parets ERC i NOPP, servirà per reclamar responsabilitats per l’afusellament dels alcaldes de Parets, Antoni Arimon Farrés i Joan Brunat Escona.

Amb els vots favorables d’Ara Parets ERC, Sumem Parets, NOPP i CDC (8) i les abstencions de PSC-PSOE i Ciutadans (9), el ple ordinari de l’Ajuntament de Parets va acordar el passat dijous que el consistori comparegui com a part demandant en la Querella contra l’Estat Espanyol per crims contra la humanitat per l’afusellament dels alcaldes paretans, Antoni Arimon i Joan Brunat i que va ser presentada al Jutjat Central número 1 de Buenos Aires, a l’Argentina.

Antoni Arimon Farrés ‘Ton Moragues’ (Parets del Vallès, 1896 – Camp de la Bota, Barcelona, 1939) va ser militant i fundador d’ERC a Parets del Vallès i membre de la Unió de Rabassaires. Va ocupar el càrrec d’alcalde de Parets en dos períodes (1933-34, 1937-38). Va morir afusellat al Camp de la Bota de Barcelona el 17 d’octubre de 1939.

Joan Brunat Escona ‘Roc del Trenc’ (Montmeló, 1891 – Camp de la Bota, Barcelona, 1939) va ser alcalde de Parets el 1936 i regidor suplent per ERC a les municipals de 1934. Va morir afusellat al Camp de la Bota de Barcelona el 31 de maig de 1939.

En la moció presentada per Ara Parets ERC i NOPP, i aprovada en el ple de dijous, es reclama també a l’Estat espanyol “l’anul·lació de tots els judicis sumaríssims duts a  terme durant el període de la dictadura per restituir la dignitat de les víctimes del franquisme”.

També es va acordar donar tot el suport necessari als familiars dels dos alcaldes afusellats i de la resta dels càrrecs polítics que van ser represaliats pel franquisme a Parets del Vallès amb un reconeixement públic.

El PSC de Parets corregeix el seu vot contrari

Durant la seva intervenció en el ple del passat dijous, el grup socialista va anunciar que votaria en contra perquè no estava d’acord amb el contingut de la moció i va demanar que es deixés damunt la taula per aconseguir un major consens. Els socialistes volien incorporar a la Querella Argentina a la resta de 5 càrrecs públics paretans, morts pel franquisme.

Una proposta que no és possible, ja que la querella argentina només inclou als alcaldes i diputats d’ERC.

De fet, el portaveu d’Ara Parets, Jordi Seguer, va explicar que un tercer alcalde afusellat, Amadeu Pagès Xartró, podria incorporar-se a la mateixa Querella tot i no ser militant republicà però sí simpatitzant.

La família de Pagès va mostrar interès per incorporar-lo a la mateixa causa en l’acte organitzat per ERC el passat 16 d’octubre a l’Escola Municipal de Música.

Ara Parets ERC es va negar a retirar aquest punt del plenari i va apel·lar a la consciència del grup socialista. Seguer va recordar que el novembre de 2013, PSC i PP van impedir que l’Ajuntament s’afegís a la Querella Argentina: ‘Ja explicarem a les famílies dels dos alcaldes afusellats que novament el PSC torna a bloquejar que es pugui fer justícia a través d’aquesta demanda’.

Després de la segona intervenció de Seguer, el portaveu socialista, Francesc Juzgado, va corregir el seu vot i va anunciar que s’abstindrien, mateix posicionament que des de l’inici del debat havia adoptat l’únic regidor de Ciutadans.

Jordi Seguer va dir durant el ple que ‘la moció no es presentava en cap cas per fer soroll sinó per fer justícia a dos càrrecs públics assassinats per defensar el govern legítim de la República’.

Aprovada la moció que demana la revisió del judici sumaríssim a Companys

La mateixa sessió plenària va aprovar amb els vots favorables d’Ara Parets ERC, PSC-PSOE, Sumem Parets, NOPP i CDC, i l’abstenció de Ciutadans, demanar al Govern Central que porti a terme ‘les actuacions jurídiques i polítiques per anul·lar la sentència del judici sumaríssim al president de la Generalitat, Lluís Companys, per tal que l’honor del President sigui reparat’.

El text també reclama que l’Estat retorni tota la informació sobre Companys requisada per la Gestapo a París el 1940 i que actualment es troba confiscada a l’arxiu d’Àvila ; Demanar a tots els governs que van participar de la captura i assassinat de Companys que participin en un acte de desgreuge a la figura de l’únic president elegit democràticament i assassinat a Europa durant el segle XX i col·laborar amb aquelles persones que participen de la Querella Argentina mentre no siguin restituïdes les famílies.