Missatge
  • Directiva de Privacitat Europea

    Aquesta web utilitza cookies per a administrar, navegar i altres funcions. Si vols seguir utilitzant la nostra web, has d'acceptar aquest tipus de dades al teu equip.

    Veure els Documents de la Directiva de Privacitat

    Tu has denegat les cookies. Sempre es poden acceptar.

'Metàfora per la situació política actual', de Ramon Mariscal

Avui iniciaré aquest article amb una metàfora: L'edat no perdona tant en l'home com en la dona, a mesura que anem envellint, tot el que hem tingut ferm en el nostre cos tendeix a anar-se quedant flàccid, la dona com a exemple, els seus pits tendeixen a fer ferma la llei de la gravetat. Per a això sempre hi ha remei, el que es coneix com a sostenidor o suport, però és evident que tot i haver aquest remei, com més anys, menys s'arregla. En el cas del sexe masculí, els anys li impedeixen que el seu sexe, penis, es mantingui dret i per a això "inventa" el remei, la pastilla miraculosa viagra, per poder copular, però ni això amb el pes dels anys permet que sempre estigui dret com a un jove de vint anys.

La qüestió és que, a través d'aquesta metàfora és com la porto al pla polític actual. Aquells pits d'aquesta dona anomenada democràcia que es va iniciar l'any 1977, tersos i bells, a poc a poc mal cuidats. Pit, un d'ells, corresponent a aquesta dreta que mai ha existit, ja que aquesta dreta va ser l'herència d'una dictadura anomenada franquisme i que fins avui se li ha vist la seva procedència per molt que els seus components s'hagin esforçat a fer-nos creure que és un centre-dreta, que ni de centre ni de dreta tenen res. I no m'oblido d'aquest pit que és l'esquerra del que queda tan sols el nom nominal.

La qüestió és que aquests dos pits avui representats oficialment per dos partits polítics formats pel PP i el PSOE estan en hores baixes, no per falta d'interès pel que fa al fet que se segueixin mantenint ben formosos, s'han fet servir tota mena de sostenidors per mantenir joves i ufanoses, però els miracles no existeixen, la llei de la gravetat és el que és.

En ambdós casos aquests dos partits han estat donant mostres d'un envelliment i ja res els sosté tot i haver buscat mètodes nous, però la situació actual per a aquests dos partits és poc esperançadora. Ara sorgeixen nous pits, bonics i que segons sembla van a posar interès en mostrar-los. Aquests són els nous partits que emergeixen com els bolets al bosc i s'ha convertit en una pornografia política a veure qui mostra els millors pits, és a dir, les millors fórmules per lluitar contra aquesta corrupció que ha fet que els pits, aquests dos partits hagin contret metàstasi d'un càncer que no té cura.

En aquests moments mànigues verdes, o és el que se sol dir, es recorden de Santa Bàrbara quan plou, mentre que van sorgint estadístiques que mostren en aquest rànquing polític qui és el que se suposa va a governar aquest país. Els uns als altres es miren intentant mostrar qui l'ha fet ha més grossa, mentre que aquests dos pits ja no donen res.

Tots han extret fins a l'última gota de llet i la democràcia d'aquest país agonitza després d'una mort lenta d'ella. Els que fins ara l'han mantingut, els ciutadans, estan descoratjats. Uns perquè a la seva comunitat, els que governen demanen el vot perquè s'exerceixi el dret a votar (valgui la redundància) per una futura independència de la seva regió, quan passius preveuen que, els que la governen, s'han inflat les butxaques espletant de l'erari públic el que han pogut, amb una sèrie de retallades en el benestar social. Gent que fins ara se la denominava honorable i que apareixia com un bon referent nacionalista de la seva terra.

D'altra banda, els famosos ERES del sud d'aquest país, els casos Gürtel, les targetes negres de Bankia, el cas NOOS, i un llarg etcètera. Però, ¿hi ha alguna solució per evitar el fatídic? Sempre hi ha solucions, però el que cal és saber si realment les mateixes seran òptimes. La ciutadania busca un refugi on trobar recer, ja que en els pits on s'acollia, com nen que busca l'aixopluc en els pits de la seva mare, no hi ha res.

Ens trobem en una bifurcació de: i si ... o la tan popular frase: mareta Deixa'm com estic. Recordem que aquest és el país més ric del món, on tot déu roba i segueix havent-hi més perquè altres segueixin fent-ho. Els que vindran es van a anar seguint menjant el "pastís" com fins ara ho han estat fent l'actual casta. Qui ho sap. Recordem que avui la cirurgia fa miracles amb els pits, amb la qual cosa l'origen natural es disfressa.

Ramon Mariscal

Share