Missatge
  • Directiva de Privacitat Europea

    Aquesta web utilitza cookies per a administrar, navegar i altres funcions. Si vols seguir utilitzant la nostra web, has d'acceptar aquest tipus de dades al teu equip.

    Veure els Documents de la Directiva de Privacitat

    Tu has denegat les cookies. Sempre es poden acceptar.

'SOS, es busca alcalde', de Francesc de la Torre

S’imaginen un anunci de feina on els requisits fossin: “necessitem una persona amb disponibilitat les 24 hores del dia, tots els dies de l’any. Per poder participar al procés de selecció és indispensable que accepti atendre qualsevol persona o representant d’una entitat del municipi, sobre qualsevol qüestió que afecti directament o no al seu poble, al carrer o al despatx, i si es pot desplaçar a petició de la persona i entitat molt millor.

És obligatori que aquesta persona pugui garantir el millor servei a tots els seus veïns i veïnes amb els mínims mitjans personals i econòmics possibles. Finalment, recordem que en cas que cometi algun error, tot i que aquest sigui per desconeixement o bé derivat de terceres persones de qualsevol de les estructures pertanyents a l’administració que aquesta persona representa, ella serà la màxima responsable de totes les conseqüències que s’en derivin”.

No estic exagerant, aquests són només alguns dels requisits mínims exigibles per ser alcalde del teu poble, vila o municipi. Volia fer aquesta reflexió especialment en un moment en què els ajuntaments disposen de molts menys recursos per continuar donant els mateixos serveis per a més persones. Un preocupant desequilibri que, en comptes d’estar en vies de solució, encara serà major amb l’aplicació de les noves lleis locals espanyola i catalana del món local en les que estan treballant en aquests moments els Governs del PP i de CiU respectivament.

L’objectiu d’aquestes reformes no és un altre que privatitzar els serveis públics, fer dels ajuntaments una estructura funcionarial més, menys humana, menys propera, més burocràtica i amb menys competències.

Paga la pena ser alcalde avui dia amb aquestes condicions?. Són justes les crítiques que els electes locals reben especialment en aquests moments de desafecció política quan més que d’una feina, en la majoria dels casos és purament vocacional, i hi dediquen part de la seva vida als demés a canvi de cada cop menys, amb pitjors condicions i estan en el constant punt de mira dels seus veïns i veïnes?.

O comencem a respectar més i ajudar els nostres electes locals o correm el risc que al final siguin molts pocs els que ens vulguin representar. Potser això és el que estan buscant els governs de dretes amb les seves polítiques i reformes ideològiques. Que no tinguem a qui i a on adreçar-nos davant un problema que ens afecta directament, a l’escola, al metge, cada cop més habituals com a resultat de les contínues retallades dels nostres drets socials, de l’estat del benestar que tants anys ha costat aconseguir i que en tan poc temps s’està laminant.

Els crítics diran que ningú els obliga a ser alcalde o regidor, és evident. Però només demanaria que reflexionem tots plegats una mica si quan estem atacant als nostres electes locals, siguin del color polític que siguin, ens agradin més o menys, no ens estem atacant a nosaltres mateixos.

De fet, ells són els nostres representants més propers i a tocar de la mà en molts dels temes que afecten la nostra vida, el nostre dia a dia, la dels nostres amics i familiars. Si em permeten la metàfora per acabar, són el millor advocat defensor dels nostres drets socials, el nostre administrador, psicòleg i arquitecte particular. Paga la pena que tirem més pedres sobre la nostra pròpia teulada?

Francesc de la Torre, Periodista

Share