Missatge
  • Directiva de Privacitat Europea

    Aquesta web utilitza cookies per a administrar, navegar i altres funcions. Si vols seguir utilitzant la nostra web, has d'acceptar aquest tipus de dades al teu equip.

    Veure els Documents de la Directiva de Privacitat

    Tu has denegat les cookies. Sempre es poden acceptar.

'Hi ha dies que un se sent feliç', de Jordi Lázaro

  • Imprimeix

El dia 28 d’agost me’n vaig anar a dormir certament reconfortat. El dia va començar amb la presència de les càmeres de televisió davant la seu de la Fundació Catdem de CDC, esperant que arribés la Guàrdia Civil a buscar papers per ordre del Jutjat del Vendrell. Van arribat sobre les 9 del matí i van haver d'esperar a la Secretaria judicial que va arribar a un quart d’onze. Potser venia del Vendrell amb rodalies. Quin país!

Els mitjans de comunicació parlaven també de la intervenció a quatre Ajuntaments. Van arribar a connectar amb Figueres per obtenir informació i allà no es veia un Guàrdia civil per enlloc. Més tard van arribar. Devien pensar que a les “teles” els costaria més d’arribar.

Lo normal és sentir vergonya aliena quant veus que d’una actuació judicial, se’n fa un espectacle i, jo en canvi em vaig dir: el dia comença bé. Vaig pensar: no serà que m’he tornat boig?

No, no, en absolut, primer perquè ja s’esperava una cosa d’aquestes i més que en vindran!.

Segon perquè també vaig entendre que després del sidral que es va organitzar als mitjans de comunicació pel trist cas de Sitges, entrant els Mossos, per sorpresa, en un habitatge per ordre judicial, vaig suposar que la Guàrdia civil havia volgut canvia d’estratègia, publicitant-ho abans als mitjans.

També em va semblar curiosa la cerca de papers a casa del ex tresorer de CDC. A aquestes alçades de la pel•lícula, i dit sia sense prejutjar res, algú creu que si aquest senyor ha comés alguna irregularitat, guardarà les probes a casa seva?

Fins els més tontos saben perquè serveix un llumí. Si senyor, per fer foc. Ara si es tracta de donar espectacle: Visca la festa!!! (llàstima que la fan amb els nostres diners)

Si seria ridícula la situació que el mateix senyor Lluïs Franco de “Catalunya si que pot” en una entrevista, no  va voler treure’n profit.

Per la tarda en un acte públic d’aquesta candidatura el senyor Coscubiela afirmava que per fer les polítiques socials que volen fer, fa falta un nou pacte fiscal, Al•leluia!!

Ja estan més a prop de la realitat. Això sí, no va poder evitar de dir que havia de ser molt diferent dels pactes que feia el senyor Mas amb PP i PSOE. I jo, innocent de mi, pensant-me el l’actual pacte fiscal que a ell no li serveix (a mi tampoc) l’havia signat el seu tripartit.

Una mica més tard “Junts pel sí” va celebrar una gran concentració a Barcelona a favor de la Independència.

No em diguin que no és per posar-se content que “Catalunya si que pot” comenci a veure la llum, que “Junts pel si” celebri que 50.000 catalans també s’ofereixin de candidats.

Tot això contrastat amb la barroera estratègia de l’altra part. De totes maneres a l’hora de votar jo prefereixo a qui ja ha vist la llum, que aquells que tot just comencen a veure-la. No creuen que és més segur?.

Jordi Lázaro (Grup d'opinió Debat Obert)