Missatge
  • Directiva de Privacitat Europea

    Aquesta web utilitza cookies per a administrar, navegar i altres funcions. Si vols seguir utilitzant la nostra web, has d'acceptar aquest tipus de dades al teu equip.

    Veure els Documents de la Directiva de Privacitat

    Tu has denegat les cookies. Sempre es poden acceptar.

'La veritable democràcia', de Ramon Mariscal

La democràcia és una forma de govern de l'Estat on el poder és exercit pel poble, mitjançant mecanismes legítims de participació en la presa de decisions polítiques ... En aquest sentit, la democràcia és també el govern de les majories, però sense deixar de banda els drets dels individus ni desatendre les minories... Aquesta és la definició breu però molt clara del que anomenem democràcia. Govern del poble per i per al poble. En aquest país, tant en el govern central, com en els governs autonòmics, com en els governs municipals sembla que no té una consciència clara de la seva aquest veritable significat.

En aquest país està quedant clar pels fets visibles que quan algú es presenta a candidat per a un govern central, autonòmic, de la diputació o municipal és per a l'inici d'una futura carrera política sense fi, que li obrirà portes tant públiques com privades per a un bon futur econòmic i del poder fins que s'ompli de tot a vessar, sense importar-los en absolut la qüestió per la qual han estat escollits per defensar els suposats drets dels seus conciutadans.

Tot això els importa un rave, viure bé, en una bona posició reconeguda davant els altres i anar vivint d'aquesta renda fins ves a saber quan, això sí, sempre que estigui disposat a sucumbir davant el "xantatge" del partit al qual pertany, si es surt dels "estatuts" que assenyala el seu partit, és home mort, políticament. A tot això se l'anomena en lloc de partit, sectarisme, és a dir que la política actual s'ha convertit en una secta i al seu torn en una sèrie de sectes que han anat governat el país, la qual cosa ha portat a Espanya al desastre econòmic, social, cultural i polític. Tot això al marge del que és fonamental, els ciutadans en l'anonimat.

I no diguem quan cert partit guanya amb majoria sobre la resta dels partits democràtics que s'han presentat. A la resta dels partits, que en realitat han estat votats se'ls s'infravalora de tal manera, que se'ls treu la veu i l'opinió, és més per evitar-se "mals tràngols" i em consta per l'experiència que m'ha tocat viure en segons quins municipis als quals he titllat de caciquils, s'han fet, buscant alguna excusa diplomàtica els plens municipals a hores intempestives en horaris poc favorables a l'assistència de qualsevol ciutadà o de qualsevol representant d'un partit en minoria.

Dóna la sensació, la impressió, de no voler enfrontar-se a la possible oposició a segons quines determinacions per aquesta majoria que governa per tal de no veure obligat a donar explicacions, convertint aquest govern, en un govern dogmàtic i irreflexiu i sectari. Això ha donat a aquest comportament la impressió de no voler perdre la cadira o butaca, i la forma de no perdre-és, obviar a segons quins partits pels seus suposats arguments que convencin altres futurs votants que siguin els que els facin fora de la butaca que ocupen.

Por a perdre el seu "lloc de treball", quan en realitat, no és cap lloc de treball, sinó un servei al que cadascú s'ha presentat voluntàriament, suposadament per vocació i no per professió. Recordo, com a anècdota que cert alcalde en la democràcia va haver de fer-se el carnet d'identitat i encara per aquesta època, recent de la democràcia es demanava la professió, dit edil, en resposta a la professió que se li demanava, va respondre, alcalde.

Encara en aquests temps en què tot ha anat canviant, interiorment, es pensa d'aquesta manera, és a dir que qui es fica en política, mira cap al futur com una meta a guanyar prestigi, diners i poder. En cap moment es té en compte per res als ciutadans i si és així, mai en primer terme.

Em remeto als fets que dia a dia s'estan produint, la corrupció, i no solament que tingui a veure amb un sol partit, encara que aquest al qual em refereixo és al rànquing de la corrupció per tots els casos que actualment està portant la justícia, dos partits, que fins ara han estat alternant en la governació d'aquest país, i altres que han estat governant l'autonomia de Catalunya.

En democràcia cal tenir present a aquells que no governen però, que també han estat elegits pel poble. El que governa ha d'estar preparat per refutar en el cas que hi hagi la raó per la seva part qualsevol tipus de crítica del seu adversari polític, i dic bé adversari, no enemic; i aquesta és la impressió d'aquests que es donen de demòcrates, que creuen que l'oposició d'aquests altres partits, són enemics.Tenint aquesta actitud, s'està evitant el progrés democràtic d'aquest municipi, autonomia o país.

I també per part d'aquells que són oposició no han de tenir una actitud totalment contrària a tot allò que serveixi per al bé comú del municipi en què estan, el posar pals a les rodes constantment sense tenir en compte el bo que el partit que governa faci és totalment negatiu per a mantenir una bona relació democràtica, la qual cosa també serveix per al progrés econòmic, social i polític d'aquest municipi, país o autonomia.

La democràcia en aquest país de moment segueix sense brillar, caciquisme i sectarisme, segueixen prevalent, probablement perquè realment els partits des de dins no han estat crítics des de dins i això vol dir que en realitat en els partits polítics no ha existit la democràcia, perquè aquest país funcioni cal que la casa es comenci per baix, entre altres tantes coses que farien d'aquest país, un país ric sense que ningú fiqués la mà a la guardiola i infinitat de més coses ...

Ramon Mariscal

 

Share