Missatge
  • Directiva de Privacitat Europea

    Aquesta web utilitza cookies per a administrar, navegar i altres funcions. Si vols seguir utilitzant la nostra web, has d'acceptar aquest tipus de dades al teu equip.

    Veure els Documents de la Directiva de Privacitat

    Tu has denegat les cookies. Sempre es poden acceptar.

'Però si jo ja voto!', de Jordi Manils

Una de les pitjors herències que ens ha deixat la nefasta transició franquista i les 3 dècades de bipartidisme a Espanya, és el divorci social entre l’esfera pública (la polis) i la privada. En una societat que prima l’individualisme, l’egoísme, l’acumulació de béns i de riquesa, i que ha marginat la col·lectivitat, relegant la solidaritat a un paper gairebé testimonial, els individus, els ciutadans i les ciutadanes, creixem entenent que ens hem de buscar la vida i llaurar-nos un futur, més enllà del que li passi al veí.

Ens han inoculat el virus de l’indiferència, i gairebé ens han fet oblidar sentiments tan humans com l’empatia davant el patiment aliè, com la cooperació i la fraternitat.

I durant els darrers anys, tota una colla de malparits ha aconseguit degradar encara més, amb les seves corrupteles, estafes i mala gestió, la res publica finsa un nivell denigrant. Ara, allò tan digne i honrat que és dedicar-se a la millora de les condicions de vida dels veïns i veïnes, a lluitar pels seus drets, pels seus equipaments, per les seves pensions... ara, això no té sentit per a molts.

“Mentre fas això, se t’escapen oportunitats per a tenir una bona vida”. – em va dir la Sònia. “Si no te’n vols aprofitar, per què ho fas?” – em pregunten alguns altres. I aquests dubtes ressonen sovint al meu cap.

Crec que ho faig perque no podria soportar haver d’explicar que no ho vaig fer. Perque sóc part d’un grup social, els dels treballadors i les treballadores, que mai ha aconseguit res sense lluitar. Que som hereus de moltes penúries i de molta sang vessada per cada petita conquesta. I no estic disposat a veure com la colla de malparits d’abans ens ho roba tot, mentre nosaltres divaguem sense caminar. Mentre insultem un televisor durant el dinar i reneguem amb els amics al bar.

“Però si jo ja voto!” – em deixa anar en Marc, un jove idealista aturat que tot just carrega 22 primaveres a l’espatlla. I apunta que, a més, sempre ha votat a ICV. És un primer pas, exercir el dret a vot i exercir-lo contra els partits del sistema, però tracto de fer-li entendre que no n’hi ha prou. Ara ja no n’hi ha prou amb votar.

Cal revertir tendències de vot per a que la força de l’esquerra transformadora a les institucions sigui molt més gran, i poguem defensar amb una veu més ferma les nostres propostes i reivindicacions, però no ens podem conformar amb això.

Hem de sacsejar els ciments d’un sistema que ja no ens dóna resposta, que no serveix perque és incapaç de garantir la justicia i la igualtat. Hem de difondre l’esperança contra la resignació. Hem d’arribar a tots els racons, i aixecar una marea immensa de gent humil i honrada que digui “prou” als abusos i a la misèria, prou al clientelisme i a la corrupció. I per això necessitem que tots i totes, gotes plenes de somnis, sortim al carrer a construir aquesta onada de canvi.

Una onada que ens ompli d’orgull i faci explotar la ràbia continguda durant tants anys. Ens cal tota la força, tota la inteligència, tota l’emoció.

Ho podem canviar tot si avancem junts.

Jordi Manils, president comarcal ICV i portaveu ICV-EUiA Ajuntament de Montmeló

Share