Missatge
  • Directiva de Privacitat Europea

    Aquesta web utilitza cookies per a administrar, navegar i altres funcions. Si vols seguir utilitzant la nostra web, has d'acceptar aquest tipus de dades al teu equip.

    Veure els Documents de la Directiva de Privacitat

    Tu has denegat les cookies. Sempre es poden acceptar.

'En silenci', de Kènia Domènech

De bon matí amb el cafè a la mà he obert el mail, cap convocatòria. Després de la dutxa, cap convocatòria. Frego plats, faig feina, cap convocatòria. Vaig a comprar, cap convocatòria. Decideixo obrir a en Jordi i en Ramon, i em diuen que no hi ha cap convocatòria. Quin és el valor d'una mort? Estem de dol, si, però cap convocatòria. La setmana passada, amb l'últim atac terrorista a Europa, el minut de silenci es va convocar a ritme d'infart, que cal dir que em sembla adequat.

Però quin és el perquè d'aquest silenci i normalitat davant de les morts al Pakistan, o davant dels atacs que pateixen cada dia les refugiades? Perquè aquella dona que mort pel fred escapant de la barbàrie no es mereix un minut de silenci?

Vergonya i ràbia. Vergonya i ràbia per posar valor a la vida. Vergonya i ràbia per la superioritat hipòcrita de la cultura europea.

Fa unes setmanes podem dir que la Regidora de Cooperació va acceptar que la campanya econòmica per les refugiades va esdevenir una rentada de cara, i que calia seguir actives. I aquí seguim. En silenci.

En silenci, enrabiades i ofeses. Avergonyides d'aquest circ, i fent soroll contra el silenci del govern paretà. Obrint el mail com sòmines, esperant un mail de convocatòria, un fet de solidaritat. Una agulla que trenqui la bombolla d'aquest 'M'agrada Parets'.

Esperant, però en peu treballant, amb alternatives solidàries. A diferència d'aquestes pocavergonya que s'autoanomenen solidàries.

Kènia Domènech, regidora Ara Parets ERC i portaveu comarcal JERC

Share